dimarts, 18 de maig de 2010

La Presidència Espanyola 2010 és una clara oportunitat per incorporar definitivament als ens locals i a la ciutadania al procés d’integració europea.

El Tractat d’adhesió de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees signat el 12 de juny de 1985 i que va entrar en vigor l’1 de gener de 1986, va ser per a molts de nosaltres el retorn a la causa comuna europea i al nostre espai vital comunitari. En aquests més de vint anys, els avenços en el nostre país han estat extraordinaris i espectaculars. En una part molt important gràcies als fons europeus que hem rebut, especialment els regionals i de cohesió, que ens han permès modernitzar i transformar els nostres pobles i ciutats, i per tant la nostra societat. Europa és la història d’un èxit.

Actualment hem passat d’un clar impuls a una desconcertant incertesa. Hem decidit avançar en l’ampliació sense una prèvia aprofundiment. És a dir, hem passat a ser 27 Estats membres que conformen l’actual Unió Europea sense actualitzar les regles de joc i adaptar les institucions. Però després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa el passat 1 de desembre, no podem seguir paralitzats, ara cal actuar. Ja no hi ha excuses, tenim una eina de treball que ens ha costat 8 anys de negociacions, debats, reflexions, i ara hem de passar a l’acció i als fets.
En aquest sentit la Presidència Espanyola té una gran responsabilitat doncs ha iniciat la seva aplicació.

La Unió Europea és cada dia més present en la vida dels ciutadans i ciutadanes, però Europa necessita pedagogia, ha de ser explicada i entesa, ha de ser compartida i sentida com a pròpia. Els municipis són fonamentals i han de ser protagonistes i no han de deixar passar l’ocasió per ser-ho. La Unió Europea necessita de la seva implicació per arribar a la ciutadania. Ens trobem davant d’una Unió Europea que necessita millorar les seves institucions per convertir-les en més eficaces, més properes i assumibles per a la ciutadania, que donin respostes clares i concises als problemes, que proposin i impulsin solucions a les necessitats reals de la ciutadania, com l’ocupació, la lluita contra la pobresa, l’exclusió social, l’habitatge, l’educació, la seguretat, etc …el Tractat de Lisboa ho permet, però també s’ha de tenir voluntat i decisió per fer-ho.

Els Governs Locals són la base territorial on s’executen les polítiques comunitàries. Més del 75% de les lleis que s’aproven al final de l’any en un Estat membre, són transposicions de normes que s’han aprovat prèviament a Brussel.les, i per tant el 75% de decisions que es prenen en un ens local vénen condicionades prèviament de manera directament o indirectament per decisions preses en les institucions europees. Decisions que ens afecten en la nostra vida diària.

Els ciutadans i ciutadanes han de ser conscients que formen part d’un espai comú amb problemes i necessitats que s’han de resoldre, i que fer-ho a nivell europeu, moltes vegades, és l’única solució viable, ja que les institucions comunitàries aporten els instruments per a això.

Durant gran part del trajecte del procés de construcció europea els motors i líders han estat els diferents governs dels estats membres. De fet, avui encara en part això és així. Però el que ha variat és que ja no poden ser-ho en exclusiva i per tant han d’ compartir protagonisme amb altres nivells de govern i d’administració pública, especialment la regional i la local, com també amb la ciutadania.
En complir els 25 anys de la signatura del Tractat d’Adhesió d’Espanya i Portugal, estem davant una gran oportunitat. Som conscients de que el moment es complicat i difícil, que la crisi global ens esta passant factura de forma contundent. Però també es el moment de ser responsables i compromesos amb el projecte europeu que ens ha d’ajudar a trobar la manera de resoldre l’actual situació sense sacrificar els drets que tants anys ens han costat obtindre i que la Unió Europea ens garanteix.
Ara també es moment de que els governs locals i la ciutadania participin de forma activa i siguin també protagonistes d’aquest nova Europa.

JOAQUIM MILLAN
Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu