divendres, 18 de juny del 2010

La nova Estratègia Europea

El dia 17 de juny els Caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea aprovaven l’Estratègia Europa 2020, després de la seva publicació el març per part de la Comissió Europea, la qual cosa té la seva importància pel fet que aquesta estratègia es vol erigir com la resposta a la crisi, plantejant un creixement intel•ligent, sostenible i integrador, tal com s’ha definit.

El seu objectiu més remarcable és voler aconseguir un creixement més verd i socialment integrador, alhora que es vol enfortir la recuperació de la crisi, a través de tres grans línies d’actuació al llarg dels propers 10 anys: crear valor a través del coneixement, potenciar el paper de la ciutadania en unes societats inclusives, i crear una economia competitiva, connectada i amb un clar enfocament vers el desenvolupament sostenible.

Ambiciosos objectius i línies d’actuació, els quals són molt necessaris en el període de crisi econòmica i financera que vivim. Són necessaris i alhora aporten una línia a seguir en la coordinació de les forces polítiques i econòmiques d’Europa, i així afrontar el moment de transformació en el qual estem involucrats, en el qual la crisi ha llençat per terra anys de progrés econòmic i social i ha exposat les debilitats estructurals de l’economia europea.

La ciutadania europea ha d’encarar el seu futur actuant col•lectivament, per aconseguir reduir la taxa d’atur, per assolir els objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, per augmentar la qualitat de l’educació rebuda i retinguda pels i per les alumnes, per disminuir els nivells de pobresa (actualment es calcula que el 17% de la població europea està en la pobresa!), alhora que augmenta la cohesió social, econòmica i territorial.

A partir d’ara és hora que les propostes i iniciatives es concretin en els Estats membres, fent front comú als problemes i assolint els objectius d’Europa 2020, les quasi 500 milions d’homes i dones dels vint-i-set països de la Unió Europea ho estem desitjant.

Carles Passarell