A l’hora del seu naixement, al 1951, les Comunitats Europees tenien per objectiu reconciliar una Europa destrossada per dues guerres i establir ponts de comunicació i vincles forts entre els 6 Estats fundadors. Al juny de 1979, les Comunitats Europees fan el pas cap a la democratització d’una de les seves Institucions; el Parlament europeu és escollit per primera vegada per les ciutadanes i els ciutadans europeus per sufragi universal directe. Des d’aleshores, els poders del Parlament Europeu han anat augmentant, de ser simplement consultiu en la major part de les decisions, ha passat a tenir gairebé el mateix poder que el Consell. Al 1992 les Comunitats Europees passen a ser la Unió Europea on el procediment de Codecisió, el que fa que l’òrgan escollit democràticament per les ciutadanes i els ciutadans dels 27 Estats membre tingui el mateix poder decisori que el Consell, s’aplicarà de manera creixent en cada vegada més àmbits temàtics. En certa manera, podríem dir que la major part de les normes comunitàries es decideixen al Parlament Europeu.
L’Eurobaròmetre nº71 de la Primavera de 2009 va confirmar que el 51% de la ciutadania espanyola no estava interessada en les eleccions al Parlament Europeu, un 54% d’aquesta mateixa ciutadania es va abstenir d’anar a votar. A Catalunya l’abstenció va ser del 62,46%. Els motius més esmentats per no votar varen ser, el desconeixement del rol del Parlament Europeu, la desconfiança en que el vot pugui canviar alguna cosa, la manca d’informació suficient com per anar a votar i la creença de que el Parlament Europeu no s’ocupa de problemes afectant a la ciutadania.
Així doncs, els ciutadans i les ciutadanes dels 27 Estats membres que han escollit els diputats i diputades al Parlament Europeu, es veuran representats democràticament en aquest important òrgan europeu durant un mandat de 5 anys, pels europarlamentaris i europarlamentàries agrupats per ideologies polítiques, i no per nacionalitats. Els i les representants democràtics de la ciutadania europea codecideixen amb el Consell la legislació europea, de la qual, més d’un 70% s’aplica a nivell local.
Aquesta legislació que s’aplicarà al 100% de la ciutadania, haurà estat decidida pels representants de menys del 50% de la ciutadania. Hi ha una manca d’empoderament per part de la ciutadania, que hauria de fer la Unió Europea seva i s’han de realitzar cada vegada més esforços d’informació i sensibilització. Tanmateix, en quina mesura es pot afirmar que el Parlament Europeu no s’ocupa de problemes que afecten a la ciutadania i que el vot no pot canviar gaire cosa? El que es pot afirmar, és que els representants democràtics escollits per menys del 50% de la ciutadania no seran plenament conscients de les diferents sensibilitats del 100% de la ciutadania, sinó que prioritzaran els interessos del 50% la ciutadania que els va escollir. No és doncs d’estranyar que després hi hagi legislacions amb les que no hi estiguem d’acord.
L’Eurobaròmetre nº71 de la Primavera de 2009 va confirmar que el 51% de la ciutadania espanyola no estava interessada en les eleccions al Parlament Europeu, un 54% d’aquesta mateixa ciutadania es va abstenir d’anar a votar. A Catalunya l’abstenció va ser del 62,46%. Els motius més esmentats per no votar varen ser, el desconeixement del rol del Parlament Europeu, la desconfiança en que el vot pugui canviar alguna cosa, la manca d’informació suficient com per anar a votar i la creença de que el Parlament Europeu no s’ocupa de problemes afectant a la ciutadania.
Així doncs, els ciutadans i les ciutadanes dels 27 Estats membres que han escollit els diputats i diputades al Parlament Europeu, es veuran representats democràticament en aquest important òrgan europeu durant un mandat de 5 anys, pels europarlamentaris i europarlamentàries agrupats per ideologies polítiques, i no per nacionalitats. Els i les representants democràtics de la ciutadania europea codecideixen amb el Consell la legislació europea, de la qual, més d’un 70% s’aplica a nivell local.
Aquesta legislació que s’aplicarà al 100% de la ciutadania, haurà estat decidida pels representants de menys del 50% de la ciutadania. Hi ha una manca d’empoderament per part de la ciutadania, que hauria de fer la Unió Europea seva i s’han de realitzar cada vegada més esforços d’informació i sensibilització. Tanmateix, en quina mesura es pot afirmar que el Parlament Europeu no s’ocupa de problemes que afecten a la ciutadania i que el vot no pot canviar gaire cosa? El que es pot afirmar, és que els representants democràtics escollits per menys del 50% de la ciutadania no seran plenament conscients de les diferents sensibilitats del 100% de la ciutadania, sinó que prioritzaran els interessos del 50% la ciutadania que els va escollir. No és doncs d’estranyar que després hi hagi legislacions amb les que no hi estiguem d’acord.
Laura Camps
