dilluns, 2 de novembre de 2009

La Directiva del Foc, un problema desenfocat

Algunes de les reaccions davant l’anomenada Directiva del Foc i els possibles efectes restrictius que pot tenir sobre l’ús de la pirotècnia en les manifestacions de cultura popular són un exemple de manual de com no hauríem de tractar a Europa.

La Unió Europea és un espai de lliure circulació de persones, béns i serveis i per aquest motiu promulga Directives que intenten harmonitzar les diferents pràctiques, legislacions, estàndards de qualitat, normes de seguretat, etc. dels Estats de forma que, per exemple, els requisits de seguretat d’un mateix producte fabricats a diferents països puguin ser equiparables, o que una empresa d’un país pugui vendre els seus productes en un altre sense impediments. Les Directives no són d’aplicació directa en cadascun dels països, sinó que existeix un procediment de transposició: els Estats han d’adoptar les modificacions legals, reglamentàries i administratives per donar compliment a la Directiva.

La Directiva 2007/23/CE sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics és una d’aquestes. Concretament, l’Article 1 diu que l’objectiu de la Directiva és “...lograr la libre circulación de artículos pirotécnicos en el mercado interior, garantizando al mismo tiempo un alto nivel de protección de la salud humana y la seguridad pública y de protección y seguridad de los consumidores, y teniendo en cuenta los aspectos pertinentes de protección del medio ambiente”. Fins aquí, tot correcte: promou la lliure circulació (una de les missions de la UE) i intenta garantir la salut, la seguretat, la protecció dels consumidors i la protecció mediambiental. De fet, un dels aspectes en els que més incideix és en el de la seguretat, és a dir, que el producte etiquetat segons la Directiva europea haurà d’acomplir uns requisits essencials determinats.

Quins problemes hi ha?. Bàsicament l’aplicació d’alguns articles faria inviable l’ús de la pólvora pels més petits (menys de 12 anys) i l’establiment de distàncies de seguretat col·lisiona amb algunes de les nostres festes de foc. Malgrat això, la Directiva preveu excepcions en el cas de festivitats religioses, culturals i tradicionals dels Estats membres.

Per què dic aleshores que la reacció davant aquesta problemàtica està desenfocada? Doncs, perquè es carreguen les tintes contra la Unió Europea, culpabilitzant-la inclús de ficar-se en temes que no li pertoquen, quan a qui s’hauria de pressionar és al govern estatal. El govern espanyol estava en les reunions de fa uns anys en les que es va decidir aprovar aquesta Directiva i en aquell moment no va consultar amb altres administracions quines repercussions podia tenir la seva aplicació en l´ús tradicional de la pirotècnia. Aquest és el fet que cal criticar i no l’aprovació de la Directiva europea en sí. D’altra banda, la pròpia Directiva preveu que s’estableixin excepcions i, probablement, la transposició les contemplarà. Per això crec que no cal alarmar-se per les conseqüències que pugui tenir sobre les nostres festes.

Deixant de banda la Directiva, no es pot deixar passar l’oportunitat de comentar que les institucions europees ja estan acostumades a aquest comportament de crítica ciutadana i de deslleialtat institucional per part dels Estats. Quan Europa fa alguna cosa bé, són els dirigents estatals, regionals o locals els que es pengen les medalles; quan hi ha rebombori, és ben fàcil assenyalar a Brussel·les.

Més bé o més malament, l’enrenou d’aquest episodi pot tenir una part positiva. Ens fa evident la influència d’Europa en el nostre dia a dia. Nombroses decisions que es prenen tant lluny (amb el vist-i-plau dels Estats) ens afecten.

Josep Rodríguez