El Dèficit Democràtic de la UE: una qüestió d'enfocament

Tothom ha sentit parlar de la qüestió del suposat Dèficit Democràtic (DD) de la Unió Europea.
“Suposat” precisament perquè en realitat podem dir que la seva percepció depèn de com s’enfoca la qüestió.

Encara que no sigui possible donar una definició universal del que és, es podria afirmar que la seva accepció més general es dóna quan en organismes o institucions suposadament democràtiques es considera que estan fallant els principis de la democràcia representativa. En el cas de la UE, el DD està relacionat amb la creació de centres de poder a nivell supranacional sense que s'hagi portat a terme una transferència adequada, a aquest nivell, de procediments eficients de control democràtic i de legitimació. En altres paraules, el DD en la UE es refereix a la percepció, per part els ciutadans, d'una menor democràcia deguda a una suposada falta de legitimitat de les Institucions de la UE i al sentiment de reduïda influència de la ciutadania en el procés de presa de les decisions.

Les opinions difereixen sobre les causes i de les solucions d'aquest Dèficit i s'ha argumentat també que és estructural, o sigui que no es pot resoldre sense canviar la naturalesa de la Unió.

Efectivament, quan s’intenta trobar l’existència o no d’un DD a la UE, cal considerar que és una organització realment única, no és un estat federal però tampoc una simple organització internacional. En aquest sentit, podem parlar de l'existència o no d'un DD a la Unió en funció del punt de vista: simplificant molt, comparada amb un ideal Estat-Nació Democràtic, la UE és menys democràtica, però si la comparem amb una OI com l'Organització Mundial del Comerç, o el Banc Mundial, la UE té un excés de democràcia. És a dir que l'enfocament defineix la resposta i molt més si tenim en compte quina finalitat última pensem que hauria de tenir la UE: una Confederació? Una Comunitat Econòmica? Una Federació?

Aquest debat és de molta actualitat i avui dia podem, d'una banda, observar les qüestions clau que han estat aixecades i per l'altre, intentar demanar-nos, en funció del punt de comparació, quina solució es podria trobar per al DD.

Quant a les qüestions principals destacaria les següents:
la critica respecte a un poder massa fort dels executius de Brussel·les en el policy making;
el debat al voltant de la transparència del procés de presa de decisions, la responsabilitat dels actors polítics europeus i el rol de control del Tribunal de Justicia Europeu i dels tribunals nacionals.
la percepció que els representants dels governs a Brussel·les persegueixen polítiques diferents d’aquelles que els ciutadans els “deixen” perseguir en els seus propis països i la forta influència sobre aquests de la pressió dels grups d'interès dotats de majors recursos;
la percepció que el Parlament Europeu, encara que es tinguin en compte les modificacions aportades per tots els tractats de reforma (i especialment pel tractat de Lisboa), no tingui encara suficient poder en comparació amb el Consell;
la baixa i decreixent afluència a les eleccions europees, la falta d'unes eleccions i partits realment europeus, l'encara baix sentiment de ciutadania europea i de la seva identificació amb les institucions i amb el conjunt del projecte europeu;

Seria molt interessant aprofundir cadascuna d'elles i una vegada assumida la naturalesa del DD, abordar el debat sobre la solució més adequada per a eliminar-lo o reduir-lo. Personalment, em sembla d'especial rellevància el debat començat al 2001, amb el Llibre Blanc de la Comissió Europea sobre la nova gobernança de la UE i l'actual sobre la Gobernança multinivell. Ambdós estan vinculats a la qüestió sobre si les formes de democràcia participativa poden ser substitutes o més aviat complements dels tradicionals esquemes de la democràcia representativa lligats a l'Estat-Nació. Aquest debat em sembla de fonamental importància si tenim en compte tant l'actual arquitectura de la UE, com la disposició de la ciutadania europea cap a l'adopció d'una Constitució per a Europa, que de moment deixa la porta mig-tancada a una solució de tipus estructural per al Dèficit Democràtic de la UE.

Davide Strangis