Treure els draps bruts

Crec que mai s’havia parlat tant de l’UE ni amb tanta profunditat: premsa escrita, televisió, internet, xarxes socials... En certa forma, l’UE sempre havia buscat tenir més rellevància en la societat i diguem que en la situació actual, ho ha aconseguit. Caldria analitzar si per bé o per mal, però de totes maneres ja feia una pila d’anys que des de les institucions europees s’havia observat com la cobertura dels mitjans de comunicació sobre la UE i per conseqüència, la percepció de la majoria de l’opinió pública, tendia a ser en to crític o negatiu. Aquest aspecte, sumat a que la classe política nacional ja li anava bé en algunes ocasions el discurs de que “la culpa és de Brussel•les”, ha fet que la població s’hagi sentit tradicionalment allunyada del projecte europeu. Bé, si més no, aquest n’ha estat un dels factors. El que no vol dir que la majoria de la ciutadania (en el cas d’Espanya) hagi estat sempre a favor de la pertinència a l’UE i a l’€, com ho mostren les diferents enquestes publicades els últims anys. Entenem aquest suport als beneficis que ens ha reportat pertànyer a aquesta singular organització internacional i que la ciutadania hem vist transformar el nostre territori i les nostres condicions sòcioeconòmiques. Però ara ja fa més de 3 anys que la “fabulosa” crisi està espolsant algunes catifes (el que no garanteix al 100% que la pols torni a caure al mateix lloc) i corren rius de tinta sobre alguns dels assumptes més espinosos de l’UE que feia temps que estaven sobre la taula però que no ocupaven la primera línia de foc. A tall d’exemple, el desitjat oasi que suposaria la unió fiscal i monetària i de la qual s’està preparant el terreny per als pròxims mesos, és un tema que ja fa anys que sobresortia com un dels punts dèbils de la zona €. Recordo al 2007 quan un servidor va tenir l’oportunitat d’estudiar a l’Université d’Strasbourg i rebre les ensenyances de M.Dévoluy (membre de l’Observatoire des politiques économiques en Europe http://www.opee.unistra.fr/ ). Ell, federalista convençut, insistia un i altre cop en la idea de que la creació d’una unió monetària sense una unió fiscal era una bomba de rellotgeria… i sembla que l’artefacte ha esclatat! La situació actual brinda una oportunitat a les institucions europees i a tots aquells responsables polítics convençuts del projecte europeu per tal d’explicar l’envergadura del projecte que es va iniciar al 1951. El panorama actual no és potser el més engrescador, però sempre ens ha de quedar un bri d’esperança per a que es puguin sacsejar consciències i fer avançar la nau. Que els draps bruts surtin a relluir i que tothom posi les cartes damunt la taula. Adrià Calvet Casajuana.