La UE avança amb el Tractat de Lisboa

S’espera que en breu entri en vigor el tan esperat Tractat de Lisboa, ha estat un llarg i difícil procés de ratificació, sobretot pel bloqueix al Parlament Txec i el referèndum irlandès (que ha necessitat dos voltes per poder arribar a l’acceptació final dels ciutadans). Amb aquestes ratificacions s’haurà tancat una etapa de crisi institucional i d’estancament continu a la UE, que va començar arrel de la no ratificació del projecte de la Constitució europea al 2005, a causa del rebuig dels ciutadans francesos i holandesos.
Val a dir que el Tractat de Lisboa treu a la UE de la crisi alhora que ha salvat gran part dels continguts del text de la constitució europea, encara que aquest es una versió més rebaixada al no assolir l’estatus de constitució i rebaixar el perfil del cap de la diplomàcia europea, entre d’altres qüestions.
El nou Tractat reforma una sèrie d’àmbits que són necessaris per garantir el bon funcionament d’una UE ampliada a 27 Estats membres i que aporten a la UE més democràcia, eficiència, presència internacional i més solidaritat mitjançant una sèrie de reformes i instruments. Els més destacats serien: una Presidència estable del Consell europeu, aplicació legal de la Carta de Drets Fonamentals als Estats membres, un alt representant de la política exterior, l’augment de poders al Parlament europeu (pot codecidir amb el Consell de la UE sobre més temes), més participació dels parlaments nacionals, la iniciativa popular (a partir d’1 milió de signatures es podrà suggerir a la Comissió que presenti una proposta legislativa) i el nou paper que es reconeix a les autoritats locals i regionals.
Degut al retard en la seva ratificació i la creació d’espais de reflexió sobre el futur de la UE per 2020-2030, com es el grup de savis liderats per Felipe González, deixen preveure una propera reforma d’aquest tractat.

Ana Alos