El vell continent continua sent el melic del món. Una prova més l’estem vivint aquests dies, amb el brot de la bactèria “E-coli”. Un virus que ha causat a Europa varis morts, milers de malalts i que ha provocat pèrdues milionàries en el sector agrari, principalment a Espanya, però també en altres països exportadors de fruita i verdura. Una crisi en la que la Comissió Europea ha aprovat destinar 210 milions per compensar les pèrdues patides pels agricultors europeus a causa de l’enfonsament de les vendes d’hortalisses. Una crisi que ha posat en evidència les mancances comunitàries en la coordinació i gestió de l’alerta sanitària i de la que ningú ha assumit responsabilitats.
Però l’E-coli, que tanta tinta ha generat des de que es va detectar el primer cas a Alemanya, no és un fenomen exclusiu d’Europa. És una bactèria habitual de Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia i que causa anualment milers de morts. Es calcula que 380.000 nens menors de 5 anys moren cada any per aquest bactèria. L’E-coli és un problema global. L’única diferencia és que la variant que està afectant l’estat alemany és molt virulenta. Si aquest tipus arribés a països en desenvolupament amb molts menys recursos sanitaris i econòmics, els efectes serien devastadors.
Desafortunadament, molt sovint es dóna el cas de què fins que un “problema” no pica a les nostres portes (o fronteres, com el cas de la immigració), no li prestem atenció. Temes clàssics com la pobresa, les ‘hambrunes’, les guerres, les desigualtats o més nous com el canvi climàtic estan presents als discursos dels representants europeus però els sentim molt llunyans. Les crisis econòmica, energètica, alimentària i climàtica són fenòmens amb una dimensió global que requereixen respostes a mig i llarg termini. En un món cada cop més globalitzat és important recordar, encara que només sigui de tant en tant, els compromisos i la responsabilitat que té Europa amb els països de la resta del món.
Lali Carrillo
dijous, 16 de juny del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
